Tan sols llevar-nos vam descobrir la crua realitat, i es que no dur alforges a la bici i carregar-ho tot a l'esquena passa factura, com a mínim aquest que us escriu es va aixecar amb la sensació de que les espatlles no eren meves.
Val a dir que la nit anterior havia plogut a bots i barrals i teniem la idea que els camins estarien impracticables, res mes lluny de la veritat doncs el tipus de terreny d'aquelles contrades es veu que no es tan argilós com per la zona del Montsant on solem sortir (on el fang està a l'ordre del dia) i vam poder començar la ruta sense problemes en unes pistes ben compactes.
Vam sortir de Rocallaura per una carretera de pujada que connectava de nou amb el GR-175 per on vam planejar entre els pobles de Belltall (al bar del qual ens van signar de nou la targeta 6T) i Forès, una zona sembrada de molins de vent.
 |
| Vistes de les planes sota de Forès |
Aviat la carretera va desaparèixer per donar pas a una baixada estreta de pedra grossa i solta que ens va obligar a baixar de la bicicleta en algun moment que altre. Tot baixant per les pistes vam arribar a Montbrió de la Marca on ens vam immortalitzar amb el bonic paisatge que veieu.
 |
| Hostessa número 1 |
 |
| Hostessa número 2 |
I fins aquí va arribar el riure.
No hem comentat que el dia es va aixecar amb un vent molt fort que ens ajudava prou, doncs venia de cul. El tram al que ens enfrontavem passava per la Serra de Comaverd, però no la creuava sinó que discorria per sobre de les muntanyes, ens vam trobar pujades molt fortes i dures que acabaven en un camí per la cresta de la muntanya i aquí el vent et tirava de la bicicleta segons per on passaves, considerem que va ser bastant perillós passar-hi un dia com aquest.
 |
| Una de les moltes pujades per arribar al cim de la muntanya |
 |
| Vista de la pujada que havíem superat prèviament |
 |
| El camí discorria pel la cresta de la muntanya |
La baixada també era bastant perillosa donat que tenia un fort desnivell amb pedra solta. Però a partir d'aquests punt la ruta es va suavitzar molt, potser per que ja érem a prop de l'últim monestir o per que el desnivell mes important s'havia superat. Total que vam anar planejant i baixant fins al Pont d'Armentera i en uns pocs quilòmetres mes ja estàvem a Santes Creus.
 |
| Vista del Monestir de Santes Creus des del GR |
 |
| Portal de l'Assumpta |
 |
| Foto de grup davant la façana de l'església |
Fetes les fotos de rigor vam aprofitar per menjar unes empanades que venien als "tenderetes" que hi ha a l'entrada del Monestir i vam aprofitar per que ens signessin el 6T al refugi del mateix poble.
I quan ja el tram prometia flors i violes doncs sols quedaven uns 6 quilòmetres per tornar al cotxe va aparèixer el vent. Havia bufat tot el dia però al arribar al Pla ens vam trobar que era de cara i enmig d'una gran plana com el nom del poble indica. Hem fet altres sortides amb vent però aquest va ser espectacular. A la baixada d'un pontet que creuava la carretera vam haver de donar pedals per baixar! Els dos últims quilòmetres van ser agònics donat que no avançàvem (en pla!), mes durs que qualsevol altre pujada i res que ens vàrem trobar a la ruta. La cirereta del pastís.
Però tot es va oblidar al arribar al cotxe, treure'ns la motxilla i encarar cap a casa.
 |
| Missió complerta! |
Consideracions finals: La ruta no va ser extremadament exigent, si be costa el primer dia al no estar acostumat a anar carregat amb roba i menjar, el nivell tècnic es baix llevat en un parell de baixades que recomanem fer al costat de la bicicleta. Un ciclista acostumat a fer sortides de mitja distància (40-50 kms) no la trobarà massa dura. Considerem que es una ruta molt maca per fer en un parell de díes amb la colla per poder anar gaudint dels bonics paratges per on discorre el GR-175, molt ben senyalitzat per cert.
Amb això animem a tots els btteros a que la facin si tenen la oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada