Ruta del Cister (primer dia, 29-03-2013)

Doncs be, ja ha passat, 'doncs no era pa tant, doncs si era pa tant', que podem dir ...  es bastant personal. Però una cosa que si podem afirmar es que el BTT Arbolí ja ha fet la Ruta del Cister!
Val a dir que no érem gaire colla però esperem que quan la repetim en siguem molts mes!!!! Animem a tots a fer una ruta tan maca com la del GR-175.

La ruta es va fer en dos dies i vam començar-la el divendres 29 de març aprofitant els dies de festa de Setmana Santa. El punt de partida va ser el Pla de Santa María (passat Valls).
Vam llevar-nos prou d'hora per poder estar en ruta a les 8 del matí i enfilar tan sols començar el primer port de muntanya. El temps estava bastant tapat i amenaçava pluja però va aguantar prou be.
Podem dir que les lleganyes ens van caure sols començar a pujar per la pista (377 metres de desnivell positiu) que creuava el Tossal Gros de Miramar cap al poble de Prenafeta.

Primera pista de pujada

Al cap damunt del Tossal

Al cap damunt del Tossal

Vam baixar la pista prou be i vam discórrer entre camps de cultiu planers per arribar a Montblanc a mig matí. No vam entrar al centre però vam aprofitar per fer unes fotos de record.

Muralla de Montblanc, per qui no la conegui

Vam seguir pedalant per trobar-nos al cap damunt d'unes pistes de ciment amb el primer Monestir, el de Poblet. Just passar la Porta Daurada que separa el recinte emmurallat de l'exterior ens vam parar davant l'església per recuperar forces menjant plàtans, barretes, gels i uns callos amb cigrons (sempre se n'ha de dur un tupper).

Un dels socis celebrant que hem arribat al primer monestir

Vam aprofitar per a que ens signessin al punt d'informació del mateix monestir la tarja 6T. Vam seguir pedalant fins arribar a l'Espluga de Francolí, on desprès de recórrer mig poble vam trobar el Hostal del Senglar on vam aconseguir la segona signatura!
Vam enfilar Montblanquet, abans passant pel Tossal Gros de Vallbona, segon port de muntanya (si no comptem Poblet). I avall va fins a Vallbona de les Monges, un petit poble on vam aprofitar per fer-nos les fotos de rigor i carregar aigua.

Com es pot veure l'església es trobava en obres de restauració

Doncs amb l'esperança d'un descans merescut vam apretar les dents per fer l'últim petit port i parar els GPS  al balneari de Rocallaura, que forma part d'un poblet de 91 habitants al que vam arribar allà les 15:30h de la tarda.
I la tarda va passar fent alguna que altra birreta i sota les bombolles del balneari, on millor sinó?
Doncs mirant la ruta al GPS des del bar de l'hotel ens figuràvem que ja havíem superat lo pitjor del recorregut. Encara faltava la traca final...